La coreografía

Aquest projecte és un reconeixement al desaparegut coreògraf barceloní Salvador Mel·lo, al qual li devem gran part de les coreografies que actualment formen part dels repertoris que molts esbarts oferim. És considerat un veritable geni de la dansa i un revolucionari del tractament escènic del folklore. La qualitat i modernitat dels muntatges de Mel·lo van posar les bases artístiques necessàries per a la creació d’un ballet folklòric nacional, una idea en la qual hi va treballar molt, incorporant al seu projecte gent com Antoni Ros Marbà o Alexandre Cirici Pellicer, entre altres.
En el muntatge Tossa 1914, Salvador Mel·lo va inspirar-se amb un “llibret” de Joan Valls i Volart, a on reflectia la societat noucentista i les relacions que es produïen entre els diferents estaments socials.

Mel·lo va coreografiar una història que passeja per les diferents realitats de l’època com són els pescadors i la peixatera, les rentadores que baixaven a la vora de la platja, just al costat de riera a rentar la roba, les banyistes que en aquells època havien de fer-ho pudorosament separades dels nois, i les famílies completes que es traslladaven a passar tot l’estiu a la segona residència….

rentadores

En paraules descriptives dels propis tossencs llegim…

… la gent senzilla els admirava pel seu luxe inassequible, però al veure’ls amb els seus vestits clars, deien amb to pejoratiu: “Ja han arribat es cul-blancs”. Amb aquest nom també es denominaven uns ocells estiuencs de la família de les orenetes….

senyoretes